Guillermo el Dolçainer

Guillermo va nàixer a València, juntament amb un altre germà, el 23 de desembre de 1952. En aquells anys encara la majoria naixien a casa del pare, en el poble, però per dificultats de la mare en el part van haver d'anar a València.
Als onze mesos es queda sense mare. Rep la seua formació a Faura.
Va viure en el Carrer de València fins als 25 anys.
Va estudiar en l'Escola Municipal de Musica de València, on va conéixer en 1980, a Juan Blasco, que va ser el seu mestre de dolçaina durant dos anys.
El seu desig, la seua vocació, ha estat sempre a fer música amb la dolçaina i música per a grup de dolzaineros. I en això Guillermo ha estat fecund, tenaç i humil, millorant i posant al dia esta música tan la nostra.
El seu saber li ha aportat el rebre de bons músics, entre els quals cal destacar el més memorable de tots, mestre musical i assessor de la seua formació, el seu tio Eliseo Ribelles Garcés, diplomat en el Real Conservatori de Madrid, i en la Berklee School of Musica Bontou Massachussets, juntament amb el qual produïm més de dos-cents temes de diferents estils per a dos o més dolzaineros.
Actualment i en este nou fer Guillermo el Dolçainer ha tornat a acostar-se a un altre bon musique de la nostra terra de bons dolçainers, el compositor i musique de Quart dels Valls José Miguel Martínez Jiménez. Al qual agraïm la nova coordinació musical i dolzainera que s'establix entre bons músics, la qual cosa farà que vinguen nous treballs del fill de Faura dolzainero, Guillermo, que petenece ja a la sexta generació de dolzaineros d'esta comarca dels Valls.
Primera Generació : segle XVIII. Aquells dolzaineros que en els documents antics es veia que eixien a tocar en les processons.
Segona. Els anònims del Segle XIX
Tercera : El tio Dimoni i el tio Petaques,este de Quartell
Quarta : El tio Canya, Luis Ocaña Vidre
Quinta : El tio Moreno, Miguel Gaspar Sanchis, i el tio Gomis de Benifairó de Les Valls.
Sexta: Guillermo Camarelles i Diana. En el pla familiar cap fer notar la seua iaia materna, Guadalupe Rodríguez Queralt, que tènia la carrera de piano, tot i que no va exercir per circumstàncies de l'època, i que va anar la més influïsc la seua passió per la música.
Els records materns de Guillermo són itinerants. Ja que el pare se'l seu besiaio va anar veterinari a Cofrentes, el seu besiaio veterinari de Requena; el seu iaio venterinario de Benifarió dels Valls. I de la part dels Camarelles té descendència a Sagunt almenys des del segle XV.
Els treballs més recents de Guillermo són El Pregoner de la Fira de Nadal de Faura, i el Virrei Juan Vives de Cañamas, en col•laboració amb el seu amic de tota la vida, el cronista de Benifairó de Les Valls, Quartell i Benavites, D. Emilio Llueca Úbeda, i Del carrer: Grau Mitjá Duos i Trios.